Núria seia sola al sofà de la seva petita habitació a Barcelona.

Núria sat alone on the sofa in her small room in Barcelona.

Era una tarda càlida de primavera.

It was a warm spring afternoon.

Els pots de flors tenien una aroma dolça que omplia l'aire.

The flower pots had a sweet aroma that filled the air.

Ella intentava concentrar-se en la sorpresa d'aniversari per a Oriol.

She was trying to focus on the birthday surprise for Oriol.

Viure a València significava que no podien estar junts físicament aquest dia especial, i això li trencava el cor.

Living in València meant they couldn't physically be together on this special day, and it broke her heart.

El seu telèfon vibrava amb noticies de la família i missatges de treball, però l'única cosa que li importava ara era fer sentir Oriol estimat i valorat, fins i tot a la distància.

Her phone buzzed with family news and work messages, but the only thing that mattered to her now was making Oriol feel loved and valued, even from a distance.

Va preparar un recorregut virtual pels llocs que compartien preferits a Barcelona. Les Rambles, el Parc de la Ciutadella, i aquell petit cafè al Gòtic on van riure tant la última vegada.

She prepared a virtual tour of their favorite shared places in Barcelona —Les Rambles, the Parc de la Ciutadella, and that little café in the Gòtic where they laughed so much the last time.

Aleshores, va crear un petit vídeo amb fotos i moments recopilats dels seus viatges, sopars i aquelles tardes de primavera asseguts davant el mar.

Then, she created a small video with photos and moments collected from their trips, dinners, and those spring afternoons sitting by the sea.

Va posar-hi música suau de fons, una cançó que sempre sonava al seu voltant.

She added soft background music, a song that always played around them.

Havia arribat el moment de fer la trucada.

The moment had come to make the call.

Amb el cor bategant a mil per hora, va tocar la pantalla del seu mòbil pel contacte d'Oriol.

With her heart beating a mile a minute, she tapped her phone screen for Oriol's contact.

La videoconferència va iniciar i el rostre d'Oriol va aparèixer.

The video call began, and Oriol's face appeared.

Semblava somrient però amb una ombra de nostàlgia als ulls.

He seemed to be smiling but with a shadow of nostalgia in his eyes.

El seu saló a València estava banyat per una llum càlida que s'estenia per les parets buides.

His living room in València was bathed in warm light that stretched over the empty walls.

"Hola, Núria," va dir Oriol amb un somriure tímid.

"Hello, Núria," said Oriol with a shy smile.

"T'he trobat a faltar."

"I've missed you."

"Jo també, Oriol," va respondre ella.

"I have too, Oriol," she replied.

Van començar amb el tur per Barcelona.

They began the tour of Barcelona.

Núria li mostrava cada racó amb un entusiasme que intentava amagar la seva pròpia inseguretat.

Núria showed him each corner with an enthusiasm that tried to hide her own insecurity.

Quan va finalitzar el vídeo, ella esperava la seva reacció.

When the video finished, she awaited his reaction.

Oriol va mantenir el silenci un moment.

Oriol was silent for a moment.

"Gràcies, Núria. És preciós. Però..."

"Thank you, Núria. It's beautiful. But..."

Hi havia un pes a la seva veu que ella no podia ignorar.

There was a weight in his voice she couldn't ignore.

"De vegades, sento com si les paraules no fossin suficients."

"Sometimes, it feels like words aren't enough."

Núria va sentir un nus a la gola.

Núria felt a lump in her throat.

"Sé que la distància és difícil.

"I know the distance is hard.

Tinc por que no et sentis prou estimat."

I'm afraid you won't feel loved enough."

Ell va sospirar lleugerament.

He sighed slightly.

"No saps com agraeixo tota la teva atenció i afecte.

"You don't know how much I appreciate all your attention and affection.

Només voldria estar amb tu."

I just wish I could be with you."

La conversa va ser honesta i des del cor.

The conversation was honest and heartfelt.

Parlaven de sentiments amagats i esperances compartides.

They spoke of hidden feelings and shared hopes.

A l'acabar el call, van decidir planificar visites més freqüents, potser cada dos mesos, per fer la distància més suportable.

When the call ended, they decided to plan more frequent visits, maybe every two months, to make the distance more bearable.

La primavera seguia endavant a Barcelona, i a València, i amb ella, també l'esperança en el seu cor.

Spring continued in Barcelona, and in València, and with it, also the hope in their hearts.

Núria va aprendre que la connexió emocional va més enllà de la presència física, mentre Oriol va entendre la importància de compartir els seus sentiments.

Núria learned that emotional connection goes beyond physical presence, while Oriol understood the importance of sharing his feelings.

I així, el sol es ponia, brillant a través de les flors del balcó de Núria i les àmplies finestres de l'apartament d'Oriol, il·luminant un camí compartit amb esperança renovada.

And so, the sun set, shining through the flowers on Núria's balcony and the wide windows of Oriol's apartment, illuminating a shared path with renewed hope.