El vent fred del Pirineu s'arremolinava entre les carpes blanques del petit hospital de campanya.

The cold wind of the Pirineu swirled among the white tents of the small field hospital.

La fressa del Carnestoltes ressonava des del poble proper, un carnestoltes ple de colors i rialles que contrastava amb la serietat de la tasca dins de l'hospital.

The noise of the Carnestoltes echoed from the nearby village, a carnival full of colors and laughter that contrasted with the seriousness of the work inside the hospital.

Joan treballava d’infermener, amb els ulls una mica cansats però la determinació intacta.

Joan worked as a nurse, with eyes a bit tired but determination intact.

Aquell hivern havia estat dur, però ell somiava a viatjar pel món, i així superava les llargues hores entre embenatges i pacients amb històries ben estranyes.

That winter had been harsh, but he dreamed of traveling the world, and thus he endured the long hours between bandages and patients with rather strange stories.

Un d’aquests pacients era en Pere.

One of these patients was Pere.

En Pere tenia el braç dret embolicat amb cura.

Pere had his right arm carefully wrapped.

S'havia fet un esquinç durant una excursió al bosc nevat.

He had sprained it during a hike in the snowy forest.

Però Pere no era com els altres pacients.

But Pere was not like the other patients.

Sota l'efecte dels analgèsics, i amb una passió latent per la mística, havia arribat a la conclusió que aquell esquinç no era un simple accident, sinó un senyal d'il·luminació espiritual imminent.

Under the effect of painkillers, and with a latent passion for mysticism, he had come to the conclusion that the sprain was not a mere accident but a sign of imminent spiritual enlightenment.

"Joan, ho sents també, veritat?

"Joan, you feel it too, right?"

" preguntava Pere amb els ulls brillants.

asked Pere with shining eyes.

"Això no és només un esquinç.

"This is not just a sprain.

És una revelació!

It's a revelation!"

"Joan sospirà, intentant contenir un somriure.

Joan sighed, trying to contain a smile.

"Pere, és un esquinç.

"Pere, it’s a sprain.

Has de descansar i sanar-te.

You need to rest and heal."

"Però Pere no escoltava.

But Pere wasn't listening.

Ja estava de peu, preparat per unir-se al Carnestoltes, convençut que havia de compartir la seva ‘revelació’ amb el món.

He was already on his feet, ready to join the Carnestoltes, convinced he had to share his 'revelation' with the world.

L'infermer sabia que havia de fer alguna cosa abans que Pere causés un espectacle innecessari.

The nurse knew he had to do something before Pere caused an unnecessary spectacle.

Aleshores li va venir una idea.

Then he had an idea.

Va treure un llençol blanc extra, va tallar-ne uns forats pels ulls i el va posar sobre el cap com si fos una disfressa improvisada.

He took an extra white sheet, cut holes for the eyes, and put it over Pere's head as if it were an improvised costume.

"Pere, mira!

"Pere, look!

Vindré amb tu.

I'll come with you.

Podem buscar la teva 'il·luminació' junts.

We can search for your 'enlightenment' together.

Però d’aquí no sortiràs sense el teu amic!

But you're not leaving here without your friend!"

"Pere va esclatar a riure, el delirant somni de descobriment espiritual del qual participava Joan reconvertit en una escena còmica.

Pere burst into laughter, his delirious dream of spiritual discovery in which Joan participated turning into a comedic scene.

Els dos van sortir, barrejant-se amb la multitud disfressada, mentre els sons de música i aplaudiments omplien l’aire.

The two went out, mingling with the costumed crowd, while the sounds of music and applause filled the air.

A poc a poc, Pere deixà de preocupar-se per revelacions mentre es divertia simplement gaudint de la festa.

Gradually, Pere stopped worrying about revelations while he simply enjoyed the party.

I Joan, en aquell moment de llibertat inesperada, descobrí que una mica d’humor i improvisació podia obrir nous camins en la seva visió de la vida.

And Joan, in that moment of unexpected freedom, discovered that a bit of humor and improvisation could open new paths in his view of life.

Finalment, mentre el soroll del carnestoltes s’apaivagava, Joan va quedar-se pensant que potser, just potser, no calia anar tan lluny per trobar aventures.

Finally, as the noise of the Carnestoltes died down, Joan found himself thinking that maybe, just maybe, he didn't need to go far to find adventures.

Només necessitava una bona rialla, un amic boig i un llençol ben tallat.

He just needed a good laugh, a crazy friend, and a well-cut sheet.