El rellotge marcava les onze del matí al pis de la residència universitària de Barcelona.

The clock showed eleven in the morning at the university residence in Barcelona.

Oriol mirava el munt de llibres sobre la taula amb una sensació de sufocació.

Oriol looked at the pile of books on the table with a feeling of suffocation.

No feia més que pensar en els exàmens finals del semestre de primavera.

He could only think about the final exams of the spring semester.

Era hivern i el fred omplia els passadissos estrets de la residència, on sovint els estudiants s'ho passaven bé mirant els cartells de les activitats del campus.

It was winter, and the cold filled the narrow halls of the residence, where students often had fun looking at the posters of campus activities.

Però al seu cor, l'ansietat creixia com un mar encrespat a punt de trencar.

But in his heart, anxiety was growing like a choppy sea ready to break.

"Tranquil, Oriol," deia Marc, el seu company d'habitació que sempre sabia trobar el moment adequat per dir alguna cosa encoratjadora.

"Calm down, Oriol," said Marc, his roommate who always knew the right moment to say something encouraging.

"Et veus capaç de tot això i més."

"You can handle all this and more."

Oriol sempre ha estat un estudiant diligent.

Oriol had always been a diligent student.

Volia mantenir l'esperança i la confiança dels seus pares que estaven lluny, a casa seva.

He wanted to maintain the hope and confidence of his parents, who were far away at home.

Però un projecte recent, on no havia obtingut la qualificació esperada, pesava als seus pensaments com un núvol gris.

But a recent project, where he hadn't achieved the expected grade, weighed on his thoughts like a gray cloud.

Aquella tarda, Júlia, la seva amiga de la biblioteca, va passar per la seva habitació.

That afternoon, Júlia, his friend from the library, stopped by his room.

Portava una tassa de xocolata calenta.

She brought a cup of hot chocolate.

"Escolta, Oriol," li va dir amb veu suau, "nosaltres estem aquí per ajudar-te.

"Listen, Oriol," she said softly, "we're here to help you.

Vine amb nosaltres al cafè a la cantonada.

Come with us to the café on the corner.

Potser et farà bé canviar d'aire."

Maybe it'll do you good to get a change of scenery."

Al barri de Gràcia, hi havia un petit cafè on Oriol trobava pau.

In the Gràcia neighborhood, there was a small café where Oriol found peace.

Aquell racó era un refugi silenciós on es podia escoltar el murmuri suau dels clients i els sorolls llunyans de la ciutat.

That corner was a quiet refuge where you could hear the soft murmur of customers and the distant sounds of the city.

Assegut amb Marc i Júlia, Oriol va buidar finalment el seu cor.

Sitting with Marc and Júlia, Oriol finally poured out his heart.

"Em sento desbordat," va admetre.

"I feel overwhelmed," he admitted.

"Necessito demostrar que puc fer-ho sol, però no sé si en sóc capaç."

"I need to prove that I can do it alone, but I don't know if I'm capable."

Júlia va somriure i va dir: "Oriol, demanar ajuda no és debilitat.

Júlia smiled and said, "Oriol, asking for help is not weakness.

Mira-ho com una forma de fer-te encara més fort."

Think of it as a way to make yourself even stronger."

Marc va assentir, recolzant la seva mà sobre l'espatlla d'Oriol amb confiança.

Marc nodded, placing his hand supportively on Oriol's shoulder.

A partir d'aquell moment, Oriol va veure les coses d'una altra manera.

From that moment on, Oriol saw things differently.

Va començar a planificar els seus estudis amb l'ajuda dels seus amics, trobant un equilibri que abans li semblava impossible.

He began to plan his studies with the help of his friends, finding a balance that previously seemed impossible.

Quan va arribar el moment dels exàmens finals, Oriol ja no estava sol a la seva lluita.

When the time for the final exams came, Oriol was no longer alone in his struggle.

Va entrar a cadascuna de les aules amb calma i decisió, sabent que tant el seu esforç individual com el suport de Marc i Júlia li donarien les ales necessàries.

He entered each of the rooms with calm and determination, knowing that both his individual effort and the support of Marc and Júlia would give him the necessary wings.

Després de l'últim examen, els tres amics van tornar al pati de la residència, xerrant i rient.

After the last exam, the three friends returned to the patio of the residence, chatting and laughing.

Oriol va sentir la càrrega d'un pes alliberat.

Oriol felt the burden of a weight lifted.

Per primera vegada, va entendre que els seus èxits eren també dels qui havia deixat entrar en la seva vida.

For the first time, he understood that his achievements also belonged to those he had let into his life.

El camí cap a l'èxit no sempre havia de ser solitari; podia ser compartit i, pel que fa a Oriol, això ho feia encara molt més valuós.

The path to success didn't always have to be solitary; it could be shared and, for Oriol, that made it even more valuable.