Entre les ombres antigues de les ruïnes d’Empúries, un vent fred bufava des del mar proper.

Among the ancient shadows of the ruins of Empúries, a cold wind blew from the nearby sea.

L’Oriol caminava amb cura, amb la bufanda tibada al voltant del coll, mentre contemplava les pedres mil·lenàries.

Oriol walked carefully, with his scarf wrapped tightly around his neck, as he contemplated the millennia-old stones.

Era l’hivern, i l’aire sota el cel gris s'omplia de l'olor de la sal marina.

It was winter, and the air under the gray sky was filled with the scent of sea salt.

Avui, com en altres anys, esperava amb ganes el Nadal.

Today, as in other years, he eagerly awaited Christmas.

Aquest any, però, volia fer un regal especial als seus amics, Montserrat i Guillem.

This year, however, he wanted to give a special gift to his friends, Montserrat and Guillem.

El problema sorgia en un detall que havia oblidat: no havia portat paper per embolicar els regals.

The problem arose from a detail he had forgotten: he hadn’t brought wrapping paper for the gifts.

Mentre pensava en una solució, l’Oriol va veure trossos de terrissa antiga escampats pel terra.

While thinking of a solution, Oriol saw pieces of ancient pottery scattered on the ground.

"Potser...," va murmurar amb un sospir.

"Maybe...," he murmured with a sigh.

Amb cura, va recollir fragments petits i els va guardar a la butxaca.

Carefully, he picked up small fragments and put them in his pocket.

Després, es va endinsar més profundament en les ruïnes i va trobar fulles de parra, encara verdes malgrat el fred, enredades a una paret vella.

Then, he wandered deeper into the ruins and found grape leaves, still green despite the cold, tangled around an old wall.

"Tinc una idea," es va dir, i va començar a treballar.

"I have an idea," he told himself, and began to work.

Va utilitzar la terrissa com a decoració rústica i va embolicar els regals amb les fulles de parra, fixant-les amb fils improvisats de petites branques.

He used the pottery as rustic decoration and wrapped the gifts with the grape leaves, fastening them with improvised threads of small branches.

A poc a poc, els regals van prendre una aparença única, gairebé artística.

Slowly, the gifts took on a unique, almost artistic, appearance.

Per donar el toc final, va escampar una mica de sorra fina sobre les fulles, brillant com petites estrelles de mar a la llum de l’ocàs.

To give the final touch, he sprinkled a bit of fine sand over the leaves, shining like tiny sea stars in the sunset light.

De sobte, va sentir rialles familiars.

Suddenly, he heard familiar laughter.

Montserrat i Guillem arribaven.

Montserrat and Guillem were arriving.

Amb el cor bategant, Oriol amagà les restes dels materials emprats darrere les pedres mentre es posava dret, somrient com si tot estigués perfectament planificat.

With his heart racing, Oriol hid the remnants of the materials used behind the stones while he stood up, smiling as if everything had been perfectly planned.

Quan es van trobar, Montserrat va exclamar admirant les ruïnes, però ràpidament va fixar-se en els regals que Oriol duia al braç.

When they met, Montserrat exclaimed admiring the ruins, but quickly noticed the gifts that Oriol carried in his arm.

"Que bonic! És molt original, Oriol!" va dir en veure el treball manual amb les fulles i la terrissa.

"How beautiful! It’s very original, Oriol!" she said, seeing the handmade work with the leaves and the pottery.

"No hi ha res semblant," va afegir Guillem, mirant de prop el detall dels fragments antics.

"There’s nothing like it," added Guillem, closely examining the detail of the ancient fragments.

Oriol es va ruboritzar, conscient que tot havia sorgit d’un incident gairebé oblidat.

Oriol blushed, aware that everything had come from an almost forgotten incident.

Amb l’elogi dels seus amics, Oriol va somriure, sentint el caliu dins seu.

With his friends' praise, Oriol smiled, feeling warmth inside him.

Havia après que la improvisació, i sobretot la intenció, podien convertir un simple regal en quelcom especial.

He had learned that improvisation, and especially the intention, could turn a simple gift into something special.

Al final del dia, no era la perfecció del paper d'embolicar el que comptava, sinó els records creats junts entre les antigues pedres d'Empúries.

At the end of the day, it wasn’t the perfection of the wrapping paper that mattered, but the memories created together among the ancient stones of Empúries.