La lluna brillava alt al cel sobre el Castell de Montjuïc.

The moon shone high in the sky over Castell de Montjuïc.

Laia, Oriol i Júlia caminaven per un sender embolicat en una llum suau, amb les fulles dels arbres susurrant sota l'aire fresc de la tardor.

Laia, Oriol, and Júlia walked along a path wrapped in a soft light, with the leaves of the trees whispering in the fresh autumn air.

Els tres amics, habitualment units, ara es trobaven enmig d'una tempesta silenciosa.

The three friends, usually inseparable, now found themselves in the midst of a silent storm.

Laia era la primera.

Laia was at the forefront.

Els seus pensaments eren un remolí de preocupació.

Her thoughts were a whirlpool of concern.

No podia deixar de pensar en els rumors que havia escoltat sobre Oriol.

She couldn't stop thinking about the rumors she had heard about Oriol.

Calia saber la veritat, encara que costés la calma del moment.

The truth had to be known, even if it cost the calm of the moment.

Oriol, per la seva banda, mantenia una aparença relaxada, tot i que dins seu se sentia un vaixell naufragat en plena tempesta.

Oriol, on his part, maintained a relaxed appearance, even though inside he felt like a shipwrecked vessel in the middle of a storm.

Júlia, al mig dels dos, feia de pont amb un somriure dolç, intentant mantenir la pau.

Júlia, in the middle of the two, acted as a bridge with a sweet smile, trying to keep the peace.

Quan finalment arribaren al cim, el castell estava imponent davant d'ells, un guardià de secrets durant segles.

When they finally reached the top, the castle stood imposingly before them, a guardian of secrets for centuries.

La nit era clara, i la vista sobre Barcelona era espectacular.

The night was clear, and the view over Barcelona was spectacular.

En aquest escenari on el temps semblava aturar-se, Laia va trobar el coratge que necessitava.

In this setting where time seemed to stop, Laia found the courage she needed.

"Oriol", va començar ella, "necessito saber què està passant.

"Oriol," she began, "I need to know what's happening.

Els rumors... són veritat?"

Are the rumors true?"

Oriol va respirar profundament.

Oriol took a deep breath.

Els llums de la ciutat parpellejaven a la distància, però no eren tan brillants com la veritat que va compartir.

The city lights flickered in the distance, but they were not as bright as the truth he shared.

"He estat amagat darrere d'una màscara", va admetre, "sempre somrient, sempre feliç, però realment, em sento perdut i no sé si realment importa per a vosaltres."

"I've been hiding behind a mask," he admitted, "always smiling, always happy, but really, I feel lost and I don't know if it really matters to you."

Júlia va posar una mà sobre l'espatlla d'Oriol.

Júlia placed a hand on Oriol's shoulder.

"És important", va dir amb veu suau.

"It matters," she said softly.

"Perquè ets part de nosaltres.

"Because you're part of us.

Pensa que no cal ser perfecte."

Remember that you don't have to be perfect."

Laia, escoltant, va sentir com la pressió dins seu es transformava en comprensió.

Laia, listening, felt the pressure inside her transform into understanding.

Les veritats, encara que difícils, tenien el poder de crear nous començaments.

Truths, though difficult, had the power to create new beginnings.

"No volia fer-te pressionar", va dir ella, humil, "només volia ser-hi per a tu."

"I didn't mean to pressure you," she said, humbly, "I just wanted to be there for you."

Amb el temps passant a poc a poc, s'assegueren junts sobre les velles pedres del castell.

As time passed slowly, they sat together on the old stones of the castle.

Les seves ombres s'allargaven amb la llum de la lluna.

Their shadows extended in the moonlight.

Parlaven, escoltaven i reien, una amistat reforçada per la vulnerabilitat compartida.

They talked, listened, and laughed, a friendship reinforced by shared vulnerability.

Quan la nit va avançar i els tres amics van començar a baixar del castell, Laia va sentir una nova serenitat.

When the night advanced and the three friends began to descend from the castle, Laia felt a new serenity.

Va entendre que l'empenta per saber no sempre era l'únic camí cap a un cor en pau.

She understood that the urge to know was not always the only path to a peaceful heart.

Va aprendre que l'honestedat i el suport eren més poderosos que qualsevol secret.

She learned that honesty and support were more powerful than any secret.

I així, van tornar a la ciutat, amb el vincle entre ells més fort que mai gràcies al moment sota la llum de la lluna sobre Montjuïc.

And so, they returned to the city, with the bond between them stronger than ever thanks to the moment under the moonlight over Montjuïc.