La calidesa del sol d'estiu s'escampava per les ruïnes antigues de Tarragona.

The warmth of the summer sun spread across the ancient ruins of Tarragona.

Les pedres velles brillaven a la llum solar, cridant l'atenció dels turistes que vagarejaven amb càmeres i xancletes.

The old stones shone in the sunlight, catching the attention of tourists wandering around with cameras and flip-flops.

Entre aquestes pedres, tres figures es destacaven amb disfresses peculiarment pintoresques: Roc, Laia i Pau.

Among these stones, three figures stood out in peculiarly picturesque costumes: Roc, Laia, and Pau.

Roc, amb una túnica blanca que feia semblar un senador romà, passava les mans pels cabells, intentant semblar seriós i històric.

Roc, in a white tunic that made him look like a Roman senator, ran his hands through his hair, trying to appear serious and historic.

Volia impressionar la Laia.

He wanted to impress Laia.

Però, en realitat, no sabia gaire sobre les ruïnes.

However, in reality, he knew little about the ruins.

Laia, disfressada d'una dona romana amb un somriure astut, sabia que Roc no tenia ni idea sobre la història.

Laia, dressed as a Roman woman with a sly smile, knew that Roc had no idea about history.

Ella, però, gaudia més observant els jocs de Pau.

She, however, enjoyed watching Pau's antics more.

Pau, amb una corona de llorer massa gran pel cap, feia rialles amb el seu públic.

Pau, with a laurel crown that was too big for his head, amused the crowd.

S'inventava històries boges sobre gladiadors ballant sardanes.

He invented crazy stories about gladiators dancing sardanes.

—Atenció, turistes! —cridà Roc des de dalt d'una pedra alta—.

"Attention, tourists!" Roc shouted from atop a high stone.

Us presento... eh... el famós emperador romà, Antonius... Tarraconius!

"I present to you... uh... the famous Roman emperor, Antonius... Tarraconius!"

Laia va aixecar una cella.

Laia raised an eyebrow.

—Tarraconius? Quin nom! —va murmurar rient—.

"Tarraconius? What a name!" she murmured, laughing.

Això existeix?

"Does that even exist?"

Pau, sense perdre l'ocasió, continuà amb la seva pròpia història.

Pau, not missing the opportunity, continued with his own story.

—Saps què?

"You know what?

Diuen que aquest emperador va inventar el pa amb tomàquet!

They say this emperor invented pa amb tomàquet!

Així va començar tot!

That's how it all began!"

Els turistes reien, gaudint de l'espectacle còmic.

The tourists laughed, enjoying the comedic show.

Tot, però, canvia quan un home amb ulleres apareix entre la multitud.

Everything, however, changed when a man with glasses appeared among the crowd.

Era un historiador real, de pell morena i mirada curiosa.

He was a real historian, with tanned skin and a curious gaze.

—Perdona'm, —digué l'historiador amb un to afable—

"Excuse me," the historian said in a friendly tone,

però em temo que cap Antonius Tarraconius no va mai existir, ni els romans menjaven pa amb tomàquet...

"but I'm afraid no Antonius Tarraconius ever existed, nor did the Romans eat pa amb tomàquet..."

Roc es ruboritzà, mentre els turistes les miraven amb interès renovat.

Roc blushed, while the tourists watched them with renewed interest.

Laia esclatà en rialles, i Pau xiuxiuejà:

Laia burst into laughter, and Pau whispered,

—Ai, Roc, sembla que has trobat el professor!

"Oh, Roc, looks like you've found the professor!"

Després del seu inici erràtic, l'historiador va oferir fer una petita lliçó sobre les ruïnes, captivant completament l'audiència.

After their erratic start, the historian offered to give a small lesson about the ruins, completely captivating the audience.

Al final, Roc també reia de les seves pròpies ficcions absurdament improvisades.

In the end, Roc also laughed at his own absurdly improvised fictions.

El dia s'acabà amb l'últim raig de sol il·luminant les pedres antigues.

The day ended with the last ray of sun illuminating the ancient stones.

Roc va aprendre que no cal saber-ho tot per gaudir de l'experiència, especialment amb amics al seu costat,

Roc learned that you don't need to know everything to enjoy the experience, especially with friends by your side,

i que riure amb els altres és, a vegades, la millor manera d'aprendre.

and that laughing with others is sometimes the best way to learn.

I així, entre rialles, amistat i pedres romanes antigues, Tarragona va acollir un altre dia d'estiu ple de records inoblidables.

And so, amid laughter, friendship, and ancient Roman stones, Tarragona embraced another summer day full of unforgettable memories.