El sol de l'estiu escalfava les pedres antigues del Monestir de Montserrat.

The summer sun warmed the ancient stones of the Monestir de Montserrat.

El vent suau portava l'aroma de les espelmes i el murmuri de les pregàries.

The gentle wind carried the aroma of candles and the murmur of prayers.

Adrià observava la muntanya des de l'interior del monestir, amb la mandra de l'ombra fresca fent-li companyia.

Adrià watched the mountain from inside the monastery, with the laziness of the cool shade keeping him company.

Ell esperava en silenci, pensant en la seva mare i en la responsabilitat que sentia com a fill gran.

He waited in silence, thinking about his mother and the responsibility he felt as the eldest son.

Laia va arribar una mica després, amb les seves passes plenes d'incertesa.

Laia arrived a little later, her steps full of uncertainty.

El seu cor bategava ràpid, ple d'emocions i records del lloc que un dia anomenava "casa".

Her heart beat quickly, filled with emotions and memories of the place she once called "home."

Va veure Adrià de lluny i va sospirar, sabent que el moment de trobar-se no seria fàcil.

She saw Adrià from afar and sighed, knowing that the moment of meeting would not be easy.

Les seves vides havien anat per camins diferents, però ara eren aquí, units pel dolor de la pèrdua.

Their lives had taken different paths, but now they were here, united by the pain of loss.

"Hola, Adrià," va dir Laia, trencant el silenci.

"Hello, Adrià," said Laia, breaking the silence.

"Hola, Laia.

"Hello, Laia.

Gràcies per venir," va respondre Adrià, amb una veu més sèria del que hauria volgut.

Thank you for coming," Adrià responded, with a voice more serious than he had intended.

Es van asseure als bancs prop dels vitralls, on la llum brillava en colors vius sobre les seves cares.

They sat down on the benches near the stained glass, where the light shone in bright colors on their faces.

El monjo que tenia la voluntat va arribar i va començar a llegir les paraules que la seva mare els havia deixat.

The monk with the will arrived and began to read the words their mother had left them.

Els germans escoltaven amb atenció, però en cada paraula ressonaven les seves pròpies lluites.

The siblings listened intently, but in each word echoed their own struggles.

Adrià volia trobar una manera justa de repartir-se l'herència.

Adrià wanted to find a fair way to divide the inheritance.

Ell tenia present la necessitat de mantenir la família unida, complint els últims desitjos de la mare.

He was mindful of the need to keep the family united, fulfilling their mother's last wishes.

Però també sentia un ressentiment silenciós, pensant en com Laia havia marxat sense mirar enrere.

But he also felt a silent resentment, thinking about how Laia had left without looking back.

"Laia, crec que hem de parlar de com fer això bé," va dir Adrià amb cautela.

"Laia, I think we need to talk about how to do this right," Adrià said cautiously.

Laia va assentir.

Laia nodded.

"Sí, però abans, tinc una cosa per a tu.

"Yes, but first, I have something for you."

" Va treure una carta arrugada de la seva bossa.

She pulled a crumpled letter from her bag.

"Mare em va escriure aquesta carta.

"Mom wrote this letter to me.

Volia que la llegíssim junts.

She wanted us to read it together."

"Adrià va agafar la carta amb lestima.

Adrià took the letter with affection.

Les paraules de la seva mare eren plenes d'amor i esperança.

His mother's words were full of love and hope.

Ella els demanava que trobessin la pau i que cuidessin l'un de l'altre, malgrat les diferències.

She asked them to find peace and to care for each other, despite their differences.

L'emoció va embargar els germans.

Emotion overwhelmed the siblings.

Les paraules de la carta eren un llaç que els unia de nou.

The words of the letter were a bond that united them once more.

Adrià va sentir com el seu ressentiment es desfeia, i va mirar Laia amb ulls plens de comprensió.

Adrià felt his resentment melt away, and he looked at Laia with eyes full of understanding.

"Hem de perdonar, Laia.

"We need to forgive, Laia.

Hem de recordar-la amb afecte, no amb dolor," va dir Adrià amb veu ferma, però càlida.

We must remember her with affection, not with pain," Adrià said with a firm but warm voice.

Laia va somriure, amb llàgrimes als ulls.

Laia smiled, with tears in her eyes.

"Sí, vull reconèixer els meus errors, i vull tornar a tenir-te al meu costat com a germana.

"Yes, I want to acknowledge my mistakes, and I want to have you by my side again as a brother."

"El vent va bufar una mica més fort, com si Montserrat mateix beneís la seva decisió.

The wind blew a little stronger, as if Montserrat itself blessed their decision.

Els germans es van abraçar en silenci, sentint que el pes de tants anys s'esvaïa.

The siblings embraced in silence, feeling the weight of so many years fade away.

Van sortir del monestir amb el cor més lleuger, deixant enrere els fantasmes del passat.

They left the monastery with lighter hearts, leaving the ghosts of the past behind.

Allà, entre les muntanyes majestuoses i sota el cel blau, Adrià i Laia van trobar una nova força i el camí per seguir endavant junts.

There, among the majestic mountains and under the blue sky, Adrià and Laia found new strength and the path to move forward together.

Montserrat havia estat el lloc de la seva reconciliació, un refugi sagrat que els va ensenyar a perdonar i a estimar.

Montserrat had been the place of their reconciliation, a sacred refuge that taught them to forgive and to love.