Les fulles verdes dansaven amb la brisa suau de primavera fora de la biblioteca de l'escola.

The green leaves danced with the gentle spring breeze outside the biblioteca of the escola.

Dins, el silenci només era trencat pel soroll suau dels llapis contra el paper i el lleu sospir dels estudiants ansiosos.

Inside, the silence was only broken by the soft noise of pencils against paper and the faint sighs of anxious students.

Entre tots, hi havia en Marc i la Júlia, asseguts a una taula vella de fusta ratllada.

Among them were Marc and Júlia, sitting at an old scratched wooden table.

En Marc, amb les celles arrufades, mirava fixament el llibre de matemàtiques.

Marc, with furrowed brows, stared intently at the math book.

Tot i ser un estudiant diligent, estava embolicat en un mar de dubtes.

Although he was a diligent student, he was tangled in a sea of doubts.

"Si no trec bones notes, no tindré la beca...," pensava, aclaparat.

"If I don't get good grades, I won't get the scholarship...," he thought, overwhelmed.

Per l'altra banda, la Júlia dibuixava petitets esbossos d'escenografies al marge del seu quadern.

On the other hand, Júlia was drawing small sketches of stage designs in the margins of her notebook.

La Júlia era el suport d'en Marc, sempre confiada i positiva.

Júlia was Marc's support, always confident and positive.

Però aquest cop, estava distreta amb pensaments sobre la seva pròxima actuació de dansa.

But this time, she was distracted by thoughts of her upcoming dance performance.

"Penso que no podré fer-ho," va dir en Marc finalment, esmicolant el silenci amb la seva veu suau.

"I think I can't do it," Marc finally said, shattering the silence with his soft voice.

La Júlia es va girar cap a ell, sorpresa per la confessió.

Júlia turned to him, surprised by the confession.

"Què tens, Marc?"

"What's wrong, Marc?"

"Tinc por de no ser prou bo," va admetre, mirant cap a baix.

"I'm afraid I'm not good enough," he admitted, looking down.

Ella el va mirar amb compassió.

She looked at him with compassion.

"Escolta, jo també estic una mica nerviosa pel meu espectacle," va confessar.

"Listen, I'm a little nervous about my show too," she confessed.

"Però saps què?"

"But you know what?"

"Què?" va preguntar en Marc, mirant-la als ulls per primer cop.

"What?" Marc asked, looking into her eyes for the first time.

"Compartir les nostres preocupacions sempre fa que les coses siguin més fàcils," va dir la Júlia, donant-li una palmellada a l'espatlla.

"Sharing our worries always makes things easier," Júlia said, patting him on the shoulder.

Animat per les paraules de la Júlia, en Marc va decidir sol·licitar la seva ajuda per estudiar.

Encouraged by Júlia's words, Marc decided to ask for her help in studying.

"Júlia, em pots ajudar amb les matemàtiques?" va demanar tímidament.

"Júlia, can you help me with math?" he asked timidly.

"És clar que sí!" va dir ella, somrient.

"Of course!" she said, smiling.

Van passar les hores i, finalment, la Júlia va suggerir un pla d'estudi basat en les tècniques de relaxació que utilitzava abans de les seves actuacions.

Hours passed, and finally, Júlia suggested a study plan based on the relaxation techniques she used before her performances.

En Marc va descobrir que respirar profundament i centrar-se en un pas a la vegada ajudava a calmar la seva ment inquieta.

Marc discovered that deep breathing and focusing on one step at a time helped calm his restless mind.

La llum del sol es va anar apagant mentre els dos amics continuaven treballant al seu ritme, en un pla que ja no semblava insuperable.

The sunlight began to fade as the two friends continued working at their pace, on a plan that no longer seemed insurmountable.

Amb la confiança renovada, en Marc es va adonar que tenir la Júlia al seu costat era la clau per superar els seus temors.

With renewed confidence, Marc realized that having Júlia by his side was the key to overcoming his fears.

I la Júlia, per la seva banda, va comprendre que obrir-se a en Marc reforçava la seva amistat.

And Júlia, for her part, understood that opening up to Marc strengthened their friendship.

En Marc va acabar reconciliat amb ell mateix, més segur i preparat per afrontar els exàmens finals amb determinació.

Marc ended up reconciled with himself, more confident and prepared to face the final exams with determination.

I la Júlia, amb nova llibertat per concentrar-se en la seva dansa, va saber que tenir un amic com en Marc era el seu suport més valuós.

And Júlia, with new freedom to focus on her dance, knew that having a friend like Marc was her most valuable support.

La primavera continuava florint fora de la biblioteca, testimoni silenciosa de la fortalesa i l'amistat que havien crescut dins, entre pàgines i paraules compartides.

Spring continued blooming outside the biblioteca, a silent witness to the strength and friendship that had grown inside, among shared pages and words.